La Fundació

Així, el 28 de març de 1844, es produeix el moment històric de la creació oficial de la Guàrdia Civil quan, per Reial Decret, es crea un “cos especial de força armada d'Infanteria i Cavalleria”, sota la dependència del Ministeri de la Governació i amb “la denominació de Guàrdies Civils”. A efecte d'organitzar aquesta nova força es comissiona al mariscal de camp D. Francisco Javier Girón i Ezpeleta, II Duque de Ahumada.

El repte que se li planteja al Duque de Ahumada és engegar una institució que, caracteritzada per la seva eficiència i, en termes del Reial Decret, es destini “… a protegir eficaçment les persones i les propietats”. Per això, proposa que la Guàrdia Civil sigui una organització basada en la qualitat pel que recomana cobrir la plantilla gradual i selectivament per garantir l'excel•lència del personal. La següent cita és seva: “serviran més i oferiran més garanties d'ordre cinc mil homes bons que quinze mil, no ja dolents, sinó mitjans.”

Duque de Ahumada

D'acord amb això, el 20 d'abril de 1844, el Duque de Ahumada elabora un informe determinant, de l'acceptació del qual va fer dependre la seva vinculació al projecte, i al qual a més de l'anterior, suggereix canvis organitzatius i advoca per una major remuneració dels nous guàrdies ja que aquesta hauria d'estar d'acord amb les responsabilitats que se'ls assignaran. Fins i tot, manifestant una capacitat organitzativa excepcional, la proposta significava una reducció important de la despesa inicialment pressupostada. L'informe va provocar la derogació immediata del decret anterior, que ni tan sols va entrar en vigor, per donar lloc al definitiu Reial Decret de 13 de maig, presentat pel President del Govern i Ministre de la Guerra, D. Ramón María Narváez, autèntic decret fundacional de la Guàrdia Civil.

Etimològicament el terme ‘guàrdia’ ve del gòtic wardja, i després de l'Antic Alemany warten que significa vigilar o guardar. La paraula ‘civil’ procedeix del llatí civilis o ciutadà. Els antecedents de la Guàrdia Civil, es poden rastrejar en la Santa Germanor de Toledo, s. XIII amb la qual es pretén netejar de malfactors els Montes de Toledo i, de Talavera i Villa Real. A Catalunya van ser el somatent i els miqueletes. En Aragó, els guardes del regne. A València, els minyons i els escopeters a Andalusia.

L'organització del nou organisme ho farà dependre “delMinisteri de la Guerra pel que fa a organització, personal, disciplina, material i percepció dels seus havers, i del del Ministeri de la Governacióen allò relatiu al seu servei peculiar i el seu moviment”. Inicialment es compondrà de 14 caps, 232 oficials i 5769 guàrdies repartits en 14 Terços,recuperant així un terme de gran tradició i prestigi en la història militar espanyola ja que fa referència a unitats selectes de l'Exèrcit en l'època dels Aústries. A cadascun d'aquests Terços s'enquadraria un nombre variable de Companyies d'Infanteria i un Esquadró (o Secció independent) de Cavalleria.

A l'estiu de 1844 es va iniciar el reclutament dels primers aspirants, molt superiors en nombre a les places ofertes, en el que va ser una molt rigorosa selecció que havia de complementar-se amb una instrucció minuciosa i exigent dels nous guàrdies a les instal•lacions de l'Exèrcit de Madrid, en Leganés i Vicálvaro.

El mateix estiu i davant els futurs oficials, el Duque de Ahumada va pronunciar un discurs enèrgic en el qual va presentar una llarga llista d'obligacions, sacrificis i deures deixant en segon pla les retribucions i les recompenses, negant al Cos militància política de qualsevol tipus. L'essencial era que la Guàrdia Civil servís a Espanya i els espanyols independentment de la forma política que el país volgués adoptar.

L’1 de setembre de 1844, dia de la designació del Duque de Ahumada com a Inspector General de la Guàrdia Civil, va tenir lloc la presentació oficial del Cos amb una parada militar davant les autoritats on mil vuit-cents setanta guàrdies van desfilar organitzats en les seves companyies i esquadrons fent gala de marcialitat i mostrant una nova uniformitat en la qual era nota distintiva un original barret de tres becs d'origen francès: el tricorni, que amb el temps es convertiria en un dels símbols representatius de la Guàrdia Civil i del nostre país.

Al 9 d'octubre de 1844 s'aprovava el Reglament per al Servei de la Guàrdia Civil, establint les obligacions i facultats de la Guàrdia Civil, la seva dependència orgànica, vinculada pel que fa al seu servei peculiar al Ministeri de la Governació, i l'objecte primordial de la Institució: “la conservació de l'ordre públic, la protecció de les persones i les propietats (…) i l'auxili que reclami l'execució de les lleis”.

El Reglament Militar de la Guàrdia Civil aprovat el 15 d'octubre, és elaborat pel ministeri de la Guerra sota la ègida del Duque de Ahumada i és per tant més conforme amb la seva doctrina i caràcter. Determina l'organització segons criteris castrenses, els ascensos, dependència, obligacions, disciplina i estatut del personal del Cos.

Per culminar el procés faltava una filosofia de servei que servís de pont i unís tots dos reglaments i que distingís a la Guàrdia Civil dels cossos policials anteriors o paral•lels. Sorgeix com a tal el 20 de desembre de 1845, de la pròpia mà del Duque de Ahumada, un document que constitueix l'autèntic codi moral de la Institució: la “Cartilla del Guàrdia Civil” que sintetitza els reglaments anteriors i que, amb alguna modificació, compon l'actual Reglament per al Servei de la Guàrdia Civil.

Al llarg del seu articulat, la “Cartilla” estableix ladoctrina del Cos; un codi deontològic que pretén dotar al personal d'un alt concepte moral, del sentit de l'honradesa i de la serietat en el servei i que està presidit pel seu article més famós on es llegeix: “l'honor és la principal divisa del guàrdia civil; ha de, per tant, conservar-lo sense taca. Un cop perdut, no es recupera mai”. Institueix la idea de la proporcionalitat de la resposta dels agents i crea la figura del Comandant de Caserna que té especial reflex a la cartilla i que es convertirà en el comandament més visible al marc rural espanyol.

El 10 d'octubre, natalici de la reina Isabel II i, en ocasió de la constitució de les Corts Generals, la recent creada Guàrdia Civil realitza el seu primer servei consistent en cobrir la carrera de la comitiva de la reina des de Palau fins a les Corts.