La Segona República

Després de la dimissió del general Miguel Primo de Rivera al gener de 1930, Alfonso XIII, amb un govern de concentració monàrquica, convoca una ronda d'eleccions que havien de servir per recuperar la legitimitat democràtica. No obstant això, a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, els republicans triomfen en 41 capitals de província. El 14 d'abril es proclama la República a les diferents ciutats i capitals. Alfonso XIII abandona Espanya camí de l'exili, que va passar principalment a Roma on va morir al 1941 poc després d'abdicar en favor del seu fill D. Juan de Borbó, Conde de Barcelona.

Des de 1929 es produeix la greu crisi econòmica mundial coneguda com la Gran Depressió que es va allargar fins a la II Guerra Mundial. Aquests anys van conèixer una gran agitació política i social a tot el món. A Espanya, com a altres llocs, es van produir desordres i la Guàrdia Civil necessàriament va haver d'intervenir en defensa de la legalitat. Se succeeixen incidents violents, vagues i disturbis. El 31 de desembre de 1931 a Castilblanco (Badajoz) l'alcalde requereix a la caserna de la Guàrdia Civil, format per un cap i tres guàrdies, per a la dissolució d'una manifestació que es desenvolupava al poble. Quan el cap es dirigia als manifestants és atacat i en intentar repel•lir l'agressió resulta apunyalat per un veí. Un guàrdia obre foc però la multitud derroca i desarma als tres, que són morts amb les seves pròpies armes. El 5 de gener següent, a Arnedo (La Rioja), després d'una llarga vaga, la Guàrdia Civil intervé en una manifestació i en ser escomesa, sens dubte pesant sobre el seu ànim els fets de Castilblanco de la setmana anterior, fa foc ocasionant la mort d'onze manifestants i ferides a altres vint.

Després dels successos d'Arnedo es produeix un tibant debat polític que finalitza amb el cessament del general Sanjurjo com a Director General del Cos al que substitueix el general Cabanellas el 3 de juliol de 1932.

A l'agost de 1932 el general Sanjurjo s'alça infructuosament contra el govern de la Segona República amb el suport de certes unitats de l'Exèrcit i de la Guàrdia Civil. La coneguda com a Sanjurjada té com a conseqüència que la Direcció General de la Guàrdia Civil depenent del Ministeri de la Guerra es transformi en Inspecció General per passar a dependre del Ministeri de Governació.

Malgrat tot, els desordres en ciutats i camps continuaven. Un exemple d'això són els successos del poble de Casas Viejas (Cadiz), on després d'una insurrecció vaguista de tres setmanes de durada en tota Espanya, es declara per part de la CNT el “comunisme llibertari” el 10 de gener de 1933. Els anarquistes ataquen la caserna de la Guàrdia Civil, on es trobaven un sergent i tres guàrdies, ferint de mort al sergent i a un dels agents. El govern envia forces de la Guàrdia d'Assalt des de Madrid per reprimir la revolta les quals, vençuda la resistència, calen foc a la casa on s'havien refugiat alguns dels participants en la rebel•lió, morint set persones. L'acció va acabar amb l'execució sumaríssima d'una dotzena de veïns detinguts en el municipi. Com a resultat, el capità Rojas, cap de la companyia de la Guàrdia d'Assalt que estava al càrrec de l'operació, és objecte d'una severa condemna judicial. La crisi va ser el pretext per a una ofensiva política per part de l'oposició que culminaria amb la destitució del cap del Govern, D. Manuel Azaña.

1408-Guardia-Civil-1930

En resum, era un clima en el qual els successos descrits de Casas Viejas, Castilblanco i Arnedo, entre molts altres, revelen clarament que el Govern de la República no tenia una altra alternativa que emprar a la Guàrdia Civil per al manteniment de l'ordre i la legalitat. Això va tenir un alt cost a l'Institut tant en vides com en distanciament i pèrdua d'estima de part de la població.

Al mateix any de 1933 es transfereix el control de la 5º Zona de la Guàrdia Civil, sota comandament d'un general, comprenent les quatre províncies catalanes, a la Generalitat de Catalunya.

En aquest moment la Guàrdia Civil està desplegada en 19 Terços distribuïts en cinc Zones.

Al 1934 amb un govern nou sorgit de les eleccions de novembre de l'any anterior, esclata la Revolució d'Octubre; moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre. A Madrid els vaguistes van intentar l'assalt a la Presidència del Govern. Al País Basc s'ocupen les zones mineres i industrials fins al dia 12, quan la intervenció de l'Exèrcit sufoca la revolució amb un saldo d'almenys 40 morts. A Barcelona, el govern de la Generalitat presidit per Lluís Company, proclama l'Estat Català dins d'una República Federal Espanyola. A Astúries, on els miners disposaven d'armes i dinamita i la revolució estava ben organitzada, es proclama la República Socialista Asturiana.

 

El prestigi de la Guàrdia Civil va sortir reforçat, i va merèixer el reconeixement del Govern que, per mitjà d'un decret, concedeix a l'Institut la Corbata de l'Ordre de la República el 12 de febrer de 1935 “per premiar com recompensa col•lectiva els innombrables actes d'heroisme duts a terme pel personal del mateix i els rellevants serveis de caràcter cívic i humanitari que ha rendit a Espanya i a la República en el compliment dels seus deures”.

A Catalunya, la Benemèrita torna a dependre del Ministeri de la Governació després de la desaparició de l'efímer Estat Català. El president de la Generalitat i els seus alts dirigents van ser detinguts, jutjats i condemnats.