Creació i historia

Des del submenú de navegació esquerre d'aquesta pàgina pot obtenir informació sobre la Història de la Guàrdia Civil en les seves diferents etapes: Els inicis del Segle XIX, La Fundació, La Consolidació, Sexenni, Revolucionari, La Restauració Monàrquica, El Regnat d'Alfonso XIII, La Segona República, La Guerra Civil, El Franquisme, La Transició i La Democràcia. .

Els inicis del Segle XIX

Uniformes fundacionales

Al finalitzar la Guerra de la Independència contra França, la debilitat de l'Estat fa que la inseguretat s'apoderi dels camins espanyols. Els bandolers havien estat un mal endèmic a Espanya des de l'època romana i un fenomen molt estès durant el període musulmà, però és des de 1814 quan s'apropien literalment dels camins del país. A la guerra s'havia utilitzat com mètode de lluita la guerrilla (la pròpia paraula sorgeix en aquest conflicte), el que provoca que, acabades les hostilitats, quedin disseminats per les zones més silvestres de la península grups d’excombatients o brigants, desertors i delinqüents alliberats que, inadaptats a la vida civil, fan del bandolerisme (anomenats així per figurar en algun bàndol de cerca o captura) la seva forma de vida. En aquesta època entraran en el folklore nacional personatges pintorescs com El Tempranillo, Andrés López Muñoz ‘El Barquero de Cantillana’, Juan Palomo, Luís Candelas, etc.

La gravetat del fenomen fa que s'intenti establir un cos de policia d'àmbit nacional que vetlli per la seguretat pública. Els progressistes de les Corts de Cadis reunifiquen la Milícia Nacional per combatre la inseguretat creixent. Aquesta, malgrat ser dissolta per Fernando VII, es reconstitueix al 1820 per passar poc després a denominar-se “Cos de Voluntaris Realistes”.

Al 1820, amb l'alçament de Riego, el tinent general D. Pedro Agustín Girón i de les Cases, primer duc de Ahumada, militar professional d'idees liberals, és nomenat Ministre de la Guerra. Des d'aquest lloc concep un projecte d'Institut armat per al manteniment de l'ordre públic: laLegió de Salvaguardes Nacionals que, inspirada en la Gendarmeria Nacional francesa, hauria de combatre la delinqüència i garantir la lliure circulació de béns i persones. Aquest projecte no va ser aprovat per les Corts Generals per diversos avatars polítics però sens dubte va inspirar al seu fill, el segon duc de Ahumada, en la seva idea de la futura Guàrdia Civil.

Al 1836, la desamortització de Mendizábal, expropiant les terres de mans mortes del clergat i subhastant-les entre els petits propietaris, produeix un fraccionament de la propietat rural que planteja una major demanda de seguretat. El govern de Luís González Bravo va suprimir la Milícia Nacional al 1844, el que feia cada vegada més necessària una institució de caràcter nacional independent de les oscil•lacions dels diferents governs.

Subir


null